Segle XIV. La ciutat de Barcelona és en un moment de màxima prosperitat, ha crescut cap a la Ribera, l’humil barri dels pescadors, i els seus habitants decideixen construir, amb els diners d’uns i l’esforç dels altres, el temple marià més gran conegut: Santa María de la Mar. Una construcció que és paral·lela a l’atzarosa història d’Arnau, un serf de la terra que fuig dels abusos d’un senyor feudal i es refugia a Barcelona, on es converteix en un ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure. El jove Arnau treballa com a palafrener, bastaix, soldat i canvista. Una vida extenuant, sempre a l’empar de l’església de la mar, que el portarà de la misèria dels fugitius a la noblesa i la riquesa. Però amb aquesta posició privilegiada també arriba l’enveja d’altres ciutadans que ordeixen una sòrdida conjura que posa la seva vida en mans de la Inquisició…

L’església del mar és una obra en la qual s’encreuen lleialtat i venjança, traïció i amor, guerra i pesta, en un món marcat per la intolerància religiosa, l’ambició material i la segregació social. Per tot això, aquesta no és només una novel·la excepcional, sinó també la més fascinant i ambiciosa recreació de la llum i les ombres de l’època feudal.